HALLOWEEN i TOTS SANTS

Per què dia 1 de novembre es celebra Tots Sants?

Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. El seu origen es troba a primeries del segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (pan theon, o sigui el temple pagà de tots els déus), que Marc Agrippa havia fet construir en honor de Júpiter, en memòria d'haver guanyat la batalla l'emperador August contra Marc Antoni i Cleòpatra, el purificà i consagrà en honor de la Verge i de tots els màrtirs i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació.

Més tard la festa s'estengué a Tots els Sants i Gregori IV en fixà la celebració al primer de novembre. Al final del segle X li fou agregada la commemoració dels fidels difunts. En realitat, Tots Sants fou un intent de cristianització de l'arrelat culte pagà a les ànimes: una festa cèltica dels morts que s'esqueia en aquestes mateixes dates.

El costum de visitar els difunts és d'origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l'antiga Roma. Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites.

• La festa cèltica - origen de la festa de Halloween-:

Els pobles celtes commemoraven l'Any Nou en aquestes dates. El 31 d'octubre les bruixes anaven als seus aquelarres. Els homes encenien fogueres, i amb el seu foc s'encenia el foc de totes les llars. Segons sembla aquesta festa deriva d'una celebració celta: el Samain o el Samhain. Era una festivitat que durava uns quants dies i que servia per obrir el període d'obscuritat, l'hivern. Aquests dies de traspàs eren, com aquell qui diu, uns "temps fora del temps", en que les terres de l'altre món estaven obertes i entraven en contacte amb el món dels humans. Quan el segle V d.C. els saxons van conquistar el territori celta van cristianitzar aquesta tradició anomenant-la "All Hallow Even" (Halloween) que significa "Vespre de tot el sagrat".

• Mitologia entorn del dia de Tots Sants:

Es creia que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats tornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora, en altres llocs el termini era de migdia a migdia.

Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.

Segons la creença popular, el vespre de Tots Sants les ànimes del purgatori tornen, per un dia, a les cases que van habitar en vida. Aquest dia no es podia anar pel carrer per no topar-se amb una d'aquestes ànimes en pena. Tal dia com avui les portes del Purgatori no estan vigilades i les ànimes poden marxar per unes hores.

Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l'any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.

Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.

• La visita al cementiri:

El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el 2 de novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior.

La gent es passejava pel cementiri -o d'un cementiri a un altre on n´hi ha més d'un- com qui va a donar el tomb per un parc. S'observaven les tombes i els mausoleus, els guarniments que hi havia en cada una. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a familiars més llunyans, amics o coneguts traspassats recentment. La visita al cementiri constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col.lectius de record dels difunts a la nostra societat.
________________

Font: La pàgina de la mitologia catalana (www.mitcat.net)