Sortida a la Trapa

El proper dilluns dia 30 de novembre els alumnes de religió de 1r i 2n d'ESO ens anam d'excursió a la Trapa!

La Trapa és una finca de 104 quarterades (75 hectàrees), situada a l'extrem sud-oest de la Serra de Tramuntana, just enfront de l'illa de Sa Dragonera. Pertany al municipi d'Andratx, el menys plujós de la Serra i un dels més àrids de Mallorca.

Des del punt de vista cultural, la història de La Trapa comença l'any 1810, quan una comunitat de monjos trapencs s’instal•len a la finca. Fugien de França a causa de la Revolució de 1789. Primer havien passat uns anys a Saragossa, però després de la invasió napoleònica, que no va afectar la nostra illa, fugiren a Mallorca. El canonge Pere Roig va posar a la seva disposició la propietat que tenia a la vall de Sant Josep de la Palomera de S'Arracó, que des d'aleshores es coneix com La Trapa.

La comunitat que arribà a La Trapa estava formada per 8 capellans i 32 religiosos laics; l'abat era Simeó Carracedo. Els monjos trapencs pertanyen a una branca dels benedictins que l'any 1664 havien fet una reforma al monestir de la Trappe, Normandia, i havien recuperat les normes més estrictes del Císter. El seu nom "oficial" és orde Cistercenc de l'Estreta Observança, i segueixen la Regla de San Benet.

Els trapencs, a més dels vots de pobresa i castedat, feien vot de silenci; es comunicaven per gestos entre ells, no es relacionaven amb gent externa i només podien parlar amb l'abat en cas de necessitat extrema. A La Trapa només el "frare des pa", que es dedicava a recaptar almoina, tenia relació amb altres persones i per això vivia en una cabana allunyada del monestir. Aquesta caseta encara es conserva, a Cala Sanutges, just a la vora del camí que travessa el Collet de La Trapa. Actualment l’observança del silenci dins les comunitats trapencs no és tan estricta.

Eren vegetarians estrictes, dormien sobre una superfície dura i només es dedicaven a l'oració i el treball de la terra. Precisament va ser la duresa de les seves regles de vida el que els va permetre afrontar les condicions d'absoluta mancança que trobaren a La Trapa. Possiblement quan els monjos arribaren a la vall de Sant Josep només hi havia algunes casetes de carboner i unes poques marjades rudimentàries.

La seva obra de transformació de la vall va ser espectacular. La construcció de les marjades i el sistema de captació d'aigua els va permetre cultivar cereals, llegums, verdures i fruiters. Possiblement varen comptar amb l'ajuda de margers mallorquins, però ells ja tenien experiència i coneixements de les tècniques agrícoles i de conducció d'aigua.

Però varen ser pocs els anys que els trapencs romangueren a Mallorca. L'any 1813 una part de la comunitat abandonà Mallorca, i la resta ho va fer definitivament l'any 1820. Des de llavors La Trapa ha canviat de propietari en diverses ocasions, el monestir es va transformar en cases de possessió i va sofrir diversos canvis i adaptacions als nous usos.

Ben entrat el segle XX s'abandonà la possessió i les cases començaren a esdevenir ruïna.

Actualment i de la mà del GOB, que l'adquirí l'any 1980, La Trapa ha canviat d'usos, i es dedica principalment a la conservació de la natura, la investigació, l'excursionisme i l'educació ambiental.