El Nadal al cristianisme ortodox

Els fidels ortodoxos de tots el món celebren cada 7 de gener el Nadal, una de les festes més importants del calendari religiós. Se celebra aquest dia atès que l'Església Ortodoxa segueix regint-se segons l'antic calendari Julià, establert en l'any 46 a. C. per Juli César i basat en el moviment del Sol per mesurar el temps. Aquest calendari té un retard de 13 dies respecte al gregorià. 

Durant tot el dia 6 de gener els creients romanen sense menjar: és el punt final al dejuni de 40 dies que precedeix al Nadal. El 6 de gener, tant al matí com a la nit, es va a missa solemne. El dejuni acaba després del fosquejar amb l'aparició del primer estel en el cel, que simbolitza l'estel sobre Betlem en el moment del naixement de Jesús. Segons l'Evangeli, al veure-la els reis mags d'Orient van anar a adorar a Jesús i li van portar els seus regals. 

Una de les principals relíquies de la fe cristiana, els regals dels mags, l'or, l'encens i la mirra, que romanen en el monestir de Sant Pau a la muntanya Athos a Grècia, aquest any per primera vegada han abandonat el país hel·lè i han arribat a Rússia per al Nadal. 

Després d'acudir al servei de la nit -el més important de la jornada- els fidels realitzen un sopar festiu. La taula de Nadal ha de ser molt abundant. El plat central és el 'sochivo', una barreja de grans de blat, rosella ("amapola"), nous i mel. 

A causa de la campanya ateísta en la URSS, en els temps soviètics el Nadal i altres festejos religiosos se celebraven de manera clandestina. La majoria dels costums nadalencs es van traslladar a la Nit de cap d'any, que es va convertir en el festeig més celebrat de tot l'any. El Nadal no va tornar a declarar-se com a dia festiu a nivell nacional fins a l'any 1991. 

No obstant això, a dia d'avui l'aspecte religiós de la festa segueix sent ignorat per una gran part de la població. Els ortodoxos aprofiten la jornada per participar en actes de carrer, com a concerts a l'aire lliure, jocs esportius o simulacions de tradicions antigues com, per exemple, els 'koliadkis': felicitacions còmiques que la gent canta vestida amb vestits de carnestoltes.

[Font: Religión Digital]