A França segueixen existint escoles en les quals es reuneixen nens i nenes de totes les edats en una classe única en la qual el professor intenta adaptar la matèria als diferents tipus de necessitats. En ella els més petits comparteixen amb els majors les seves experiències i els seus aprenentatges. Aquesta és la realitat que ens mostra la pel·lícula Être et avoir (Ésser i tenir). El film es va rodar en un petit poble de la regió d'Auvergne, al nord de França.
Es tracta d'un documental sincer i emotiu, molt recomanable per a aquelles persones que estudien magisteri, però també per a tots aquells mestres que estan en actiu però han oblidat quins són les claus de l'ensenyament. Georges López, el protagonista de Être et avoir, és professor d'una dotzena d'estudiants d'entre 4 i 11 anys. Els separa per taules en funció de l'edat i explica les diferents lliçons per torns. A més ofereix una atenció personalitzada per a assegurar-se que cadascun dels nens i nenes ha entès tot.
El documental es va rodar entre desembre de l'any 2000 i juny del 2001, i mostra la història de la classe i d'un professor de 55 anys a punt de retirar-se. Fill d'un emigrant espanyol a França, López assegura que no podria imaginar-se a si mateix fent altra cosa que no fos ensenyar. Per això, al llarg de tot el film es descobreix a un home bolcat en els seus alumnes, que s'esforça per corregir els problemes de disciplina, la vagància i la falta de motivació.
Être et avoir és una lliçó per a tots els espectadors que permet reflexionar entorn al fenomen de l'educació. És una mirada serena a una classe a França i al repte d'aprendre a ésser i tenir; un himne a l'ensenyament.
Font: Meritxel Diaz
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada