Diferències entre semita, hebreu, israelita, israelià i jueu.

Semita: La paraula semita es refereix a les persones descendents de Sem. Sem va ser el fill major de Noè. Això inclou als hebreus i als àrabs. Per això, Gustavo Perednik ha insistit en la seva obra en què el terme antisemitisme és equívoc i hauria de ser reemplaçat pel més apropiat de judeofòbia, encunyat per León Pinsker en 1882. Els jueus no són necessàriament ni israelians ni hebreus ni semites, si són conversos; però si són jueus per naixement segurament tinguin ancestres que van ser hebreus i semites, i encara que no hagin nascut a l'actual poble d'Israel, potser hagin pertangut a l'antic poble d'Israel que va ser dispersat pel món quan els romans van destruir Jerusalem.

Hebreu: Els hebreus van ser un antic poble semita del Pròxim Orient i ancestres dels israelites i els jueus. Segons la Bíblia i les tradicions hebraiques, els hebreus són originaris de Mesopotàmia, d'Ur en Caldea. Eren nòmades, vivien en tendes, portant rajades de cabres i ovelles, utilitzant ases, mules i camells com a portadors. Una crisi econòmica va poder impulsar a Terah, pare d'Abraham, a deixar la ciutat per anar a la de Harran, en l'Alt Eufrates. D'allà, alguns d'ells emigren cap a Canaà, promès per Déu, segons la Bíblia, als descendents del patriarca Abraham (cap el 1750 aC). 

Israelita: En l'antiguitat, es va anomenar israelita al poble que es va formar de la descendència d'Israel o Jacob, dels seus dotze fills va sorgir el poble d'Israel, la nació d'Israel. 

Israelià: És el terme que defineix la nacionalitat de tots aquells individus nascuts en l'Estat d'Israel o que són ciutadans del mateix. Per tant, un individu jueu nascut a Mèxic (i sense doble nacionalitat) no pot ser israelià ja que la seva nacionalitat és mexicana. Així doncs, sent “israelià” un concepte que defineix la nacionalitat, es pot parlar d'israelians musulmans, cristians o jueus. 

Jueu: És tot aquell que professa la religió jueva, hagi nascut o no a Israel. El poble jueu és un grup ètnic descendent dels antics israelites de l'Orient Pròxim. La religió constitueix, per tant, un aspecte de la pertinença ètnica al poble jueu, així també com a pràctiques culturals, socials, lingüístiques, etc. La definició precisa de jueu és controvertida i pot variar depenent que es faci major èmfasi en la identitat religiosa o en la secular (ètnica i sociològica). D'acord amb la legislació jueva, jueu és aquell que: a) és fill de mare jueva o b) aquella persona que es converteix formalment al judaisme sota la supervisió d'un tribunal rabínic presidit per tres jutges. 

Pèrdua de la condició de jueu: D'acord amb la llei jueva, no existeix manera de perdre el judaisme. Qui neix jueu o es converteix, no perd la seva condició de jueu fins i tot després de cometre un dels tres pitjors pecats: paganisme, assassinat o aberracions sexuals.

[Font: enlacejudio.com]