Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RACISME. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RACISME. Mostrar tots els missatges

#somostodosmacacos

Com recordareu, fa uns dies que un afeccionat del Vila-real li va llançar un plàtan a Daniel Alves, lateral brasiler del Barcelona, durant el Vila-real - Barcelona, que es va disputar a l'estadi del Madrigal. 

La reacció dels companys del barcelonista enfront de l'acte racista tampoc es va fer esperar. Som tots macacos, va resumir immediatament en Twitter i Instagram Neymar, lesionat i que estava veient la trobada per televisió. "Digues-li no al racisme", manifestà el futbolista abans que el club es manifestés de forma oficial.

Rap contra el racisme

Nelson Mandela (1918-2013)


Ha mort Nelson Madela als 95 anys d'edat, exemple de dignitat humana, algú que va fer de la reconciliació el motor de la seva vida. La seva famosa frase: " L'Educació és l'arma més poderosa per canviar el món" és adoptada per milers de docents a tot el món. Descansi en pau

Curtmetratge: Schwarzfahrer

Óscar al millor curtmetratge en 1994, l'enginyós curt, titulat El passatger negre (Schwarzfahrer), estableix un joc de paraules en alemany que significa tant el passatger negre com també "el passatger que viatja sense bitllet". Aquest audiovisual ens brinda una mirada sobre els casos de discriminació i xenofòbia que se succeeixen en l'actualitat a molts països.

Contra el Racisme


Nens de col·legis públics i privats. Edats entre 6 i 10 anys. Tots van dir el mateix: Els agradava més el ninot blanc que el negre. Tots li van atribuir característiques negatives a la joguina de color. Aquest sorprenent video va ser fet per Consell Nacional per a prevenir la Discriminació a Mèxic, en una forta campanya contra el racisme. Després de realitzar l'estudi gravat, els nens al costat dels seus pares van participar en un espai de reflexió. La campanya ha estat realitzada per l'agència publicitària 11:11.

EL NEGRO
Artículo de Rosa Montero publicado en ELPAIS, 17/05/2005


Estamos en el comedor estudiantil de una universidad alemana. Una alumna rubia e inequívocamente germana adquiere su bandeja con el menú en el mostrador del autoservicio y luego se sienta en una mesa. Entonces advierte que ha olvidado los cubiertos y vuelve a levantarse para cogerlos. Al regresar, descubre con estupor que un chico negro, probablemente subsahariano por su aspecto, se ha sentado en su lugar y está comiendo de su bandeja. De entrada, la muchacha se siente desconcertada y agredida; pero enseguida corrige su pensamiento y supone que el africano no está acostumbrado al sentido de la propiedad privada y de la intimidad del europeo, o incluso que quizá no disponga de dinero suficiente para pagarse la comida, aun siendo ésta barata para el elevado estándar de vida de nuestros ricos países. De modo que la chica decide sentarse frente al tipo y sonreírle amistosamente. A lo cual el africano contesta con otra blanca sonrisa. A continuación, la alemana comienza a comer de la bandeja intentando aparentar la mayor normalidad y compartiéndola con exquisita generosidad y cortesía con el chico negro. Y así, él se toma la ensalada, ella apura la sopa, ambos pinchan paritariamente del mismo plato de estofado hasta acabarlo y uno da cuenta del yogur y la otra de la pieza de fruta.Todo ello trufado de múltiples sonrisas educadas, tímidas por parte del muchacho, suavemente alentadoras y comprensivas por parte de ella. Acabado el almuerzo, la alemana se levanta en busca de un café. Y entonces descubre, en la mesa vecina detrás de ella, su propio abrigo colocado sobre el respaldo de una silla y una bandeja de comida intacta.Dedico esta historia deliciosa, que además es auténtica, a todos aquellos españoles que, en el fondo, recelan de los inmigrantes y les consideran individuos inferiores. A todas esas personas que, aun bienintencionadas, les observan con condescendencia y paternalismo. Será mejor que nos libremos de los prejuicios o corremos el riesgo de hacer el mismo ridículo que la pobre alemana, que creía ser el colmo de la civilización mientras el africano, él sí inmensamente educado, la dejaba comer de su bandeja y tal vez pensaba: "Pero qué chiflados están los europeos"

Article reproduit de: Hautatzen.

Un còmic contra el racisme.

Aquest comic, destinat a professors i joves, reuneix un conjunt de bromes i documents útils destinats a estimular la reflexió i el debat sobre el racisme.

Està publicat per la Unió Europea amb la intenció de lluitar contra la discriminació per raons de sexe, raça, origen ètnic, religió i creences, minusvalideses, edat o tendències sexuals

Racista jo? Descarrega-te'l.

Imatge per reflexionar ...


No me preocupa el grito de los violentos, de los corruptos, de los deshonestos, de los sin ética.
Lo que más preocupa es el silencio de los buenos.

(Martin Luther King)

Recurs: pàgines web solidàries.

Vos recoman dues pàgines web relacionades amb la solidaritat. Contenen molta informació i recursos sobre la temàtica.


I si fóssim refugiats?

UHNCR/ACNUR posa a la nostra disposició "Contra Viento y Marea" un magnífic joc en el qual ens posem en la pell d'un refugiat. Per accedir clicau damunt la imatge:


Té una pàgina per a professors (clicau aquí) que proporciona una guia per als professors, podem trobar models d'exercicis que complementen els diferents capítols del joc. També hi ha proposades sobre temes per a debatre en la classe.

El viatge de Said.

El Viaje de Said és un curtmetratge musical d'animació de plastilina. El relat s'endinsa en els greus problemes de la immigració que es vénen registrant a Canàries i en el Sud de la Península per part dels milers d'africans que cerquen el somni europeu, encara que això suposi passar un sens fi de calamitats i de situacions molt adverses. Es tracta d'un curtmetratge per al qual s'han emprat més de 18.000 fotografies de ninots realitzats amb plastilina i que ha necessitat fins a dos anys de treball intens per part d'un equip molt ampli.

Said, un nen marroquí, creua l'estret. A l'altre costat, en el país de les oportunitats, descobreix que el món no és tan bell com li havien contat.

La immigració silenciosa.

La inmigración silenciosa” és un curt-documental realitzat en 2007, que conta les històries de superació de tres immigrants provinents d'Egipte, Romania i Colòmbia, per a assolir la integració a Espanya. El treball fou finalista en 2008 del 1º Concurs de curtmetratges sobre immigració, organitzat per la Comunitat de Madrid: “Mi corto sobre la inmigración”.


Vivre ensamble. Deu curtmetratges contra el racisme.



Vivre Ensemble (Viure Junts) és una sèrie de deu curtmetratges internacionals i interculturals en contra del racisme quotidià. Provinents de regions i camps artístic-creatius diferents, però tots units per una particular atenció cap a la cultura de l'escolta i del diàleg, aquests deu artistes ens proposen deu maneres d'analitzar aquests odis, pors i desconfiances que generen aquest racisme quotidià, directe i indirecte, que segueix existint en els fets i en les paraules, en la memòria i els discursos.

Per accedir a tot el contingut clicau damunt la imatge.