Un article per reflexionar...

Vos adjunto una notícia de la web periodistadigital.com que ens hauria de fer pensar a tots sobre les grans desigualtats que vivim en aquest món:

 - Europa tira a la basura cada año la mitad de la comida que compra - 
- La Eurocámara pide actuar contra el derroche de alimentos - 

- Proponen redistribuir los productos no vendidos entre los pobres -

Cada año en Europa se tira a la basura la mitad de los alimentos que se compran, mientras que en la UE viven 79 millones de personas por debajo del umbral de la pobreza y 16 millones dependen de la caridad. El Parlamento Europeo ha aprobado un informe en el que exige medidas urgentes para reducir el desperdicio de comida a la mitad para 2025. Los diputados proponen, por ejemplo, diversificar el tamaño de los envases e introducir una asignatura sobre alimentación en los programas escolares.

Según datos de la Comisión Europea, la generación anual de residuos alimentarios en los 27 Estados miembros asciende a 89 millones de toneladas, es decir, 179 kilos por habitante. Los residuos alimentarios alcanzarán en 2020 los 126 millones de toneladas (un aumento del 40%) a no ser que se tomen medidas preventivas.

Los eurodiputados manifiestan su preocupación por el hecho de que todos los días se tire una cantidad considerable de alimentos en perfecto estado. Por ello, piden a la Comisión que tome medidas prácticas para reducir a la mitad el desperdicio de alimentos de aquí a 2025. El informe también sugiere establecer objetivos específicos para los Estados miembros de prevención de los residuos alimentarios.

Los diputados opinan que todos los países de la UE deberían permitir que los comerciantes reduzcan el precio de los alimentos frescos por debajo del coste de producción cuando estén próximos a la fecha límite para la venta, con el fin de reducir la cantidad de alimentos no vendidos que se tiran.

Tamaño de los envases

La optimización de los envases puede desempeñar un papel importante en la reducción del despilfarro de alimentos. Los diputados respaldan la diversificación del tamaño de los envases para ayudar a los consumidores a adquirir cantidades adecuadas. En este sentido, la industria agroalimentaria debe analizar las ventajas de ofrecer más productos a granel y de tener más en cuenta los hogares unipersonales.

Educación sobre alimentos

Los diputados proponen introducir cursos de educación sobre alimentos en todos los niveles de enseñanza, incluida la secundaria.

La Eurocámara también pide al Consejo y a la Comisión que proclamen 2014 Año Europeo contra el Desperdicio de Alimentos, "lo que sería un importante instrumento de información y promoción para sensibilizar a los ciudadanos europeos y llamar la atención de los Gobiernos nacionales sobre este importante tema".

Pobreza y desnutrición

En la UE viven 79 millones de personas por debajo del umbral de la pobreza. Además, 925 millones de personas en el mundo corren riesgo de desnutrición. El informe pide reorientar los programas de distribución de alimentos entre las personas más desfavorecidas de la UE, de suministro de leche a escolares y de fomento del consumo de fruta en la escuela, con el objetivo de evitar el desperdicio de alimentos.

Por otra parte, los diputados aplauden las iniciativas ya adoptadas en varios Estados miembros para recuperar, a escala local, los productos no vendidos y redistribuirlos a los ciudadanos más necesitados. En esta misma línea, solicita a la Comisión que se dé prioridad en la adjudicación de contratos públicos a las empresas que distribuyan gratuitamente los productos no vendidos entre los ciudadanos pobres.

Fechas de caducidad y consumo preferente

El 18% de los consumidores europeos no comprenden la frase "consúmase preferentemente antes del". El informe exhorta a la Comisión y a los Estados miembros a que aclare el sentido de las indicaciones de fechas en las etiquetas de los alimentos ("consúmase preferentemente antes del", "fecha límite" y "fecha de caducidad") con objeto de "reducir la incertidumbre sobre la comestibilidad de los alimentos y de facilitar al público información precisa".

Los diputados consideran que el etiquetado con doble fecha (fecha límite para la venta y fecha límite de consumo) también puede ayudar a reducir el desperdicio de comida.

Cifras y estadísticas

- Despilfarro de alimentos en la UE 27: 89 millones de toneladas al año (179 kilos per capita)

- Derroche previsto para 2020 (si no se toman medidas): 126 millones de toneladas (un incremento del 40%)

- Responsabilidad del despilfarro:

* particulares: 42% (el 60% se puede evitar)

* industria: 39%

* distribución: 5%

* restauración: 14%

(Fuente: Comisión Europea)

Llegir més...

52 documentals per tractar el tema de l'ecologia.

El bloc Hautatzen ens presenta un post, amb material per tractar diversos temes relacionats amb aspectes transversals de la matèria i enfocats des de la perspectiva de l'ecologia. Reproduesc aquí el post donat que s'enllaça a diferents documentals:

Una pequeña colección de documentales, realizada por el responsable de Agenda21 de nuestro centro, relacionados con la ecología, la naturaleza y la crítica al sistema en el que vivimos. La mayoría son obras de gran calidad en las que nos explican de forma clara y, a veces, con imágenes realmente bellas, cómo nos engañan, cómo funciona nuestro sistema, qué nos meten en la comida, alternativas a nuestra forma de vida, qué hacer con nuestras basuras,…

PDF lista y Sinopsis de los documentales

. 15-M entrevista a Sampedro
· 100% hecho de basura
· Adictos al plástico
· Así somos. Ciudadanos verdes
· Biocombustibles, la semilla de la
discordia
· Capitalismo, una historia de amor
· Chernobil, el ladrón invisible
· Coltán. Comercio sangriento (Sangre
en nuestros móviles)
· Comprar, tirar, comprar (RTVE)
· Consumo desmedido. ¿Comercio
justo a cualquier precio?
· Consumo desmedido. Preparando la
Navidad
· ¿Cuánta gente cabe en el planeta?
· El cambio climático en España
· El color del petroleo
· El hambre de los campesinos
· El mundo según Monsanto
· El poder de los centros comerciales
· El silencio de las abejas
· Epigenética, somos lo que comemos
· Food inc.
· Fukusima, tsumani nuclear
· Historia de las cosas
· Home
· La guerra de los cultivos
· La velle verte (el planeta libre)

· La historia de los cosméticos
· La historia del agua embotellada
· La hora 11
· La huella ecológica del hombre
· La poderosa agricultura europea
· La realidad de los océanos
· La solución al dinero
· Los guerreros de las semillas
· Llegar tarde a la vejez
· Nosotros alimentamos al mundo
· Nuestros hijos nos acusarán
· Nutrición y conducta
· Océanos de plástico
· Pig business
· Plomo en nuestras vidas
· ¿Qué hay de comer?
· Reporteros Cuatro. Reciclarse o
morir
· Superengordame
· The big one
· The cove (La cala)
· The end of the line (Salvemos el
mar)
· Tierra, la película de nuestro planeta
· Toxic Somalia
· Tóxicos, una amenaza silenciosa
· Trueque
· Un año sin petroleo
· Una dieta de desechos

Llegir més...

El segle del jo: màquines de felicitat.

Adam Curtis va realitzar per a la BBC aquest impressionant documental sobre la psicologia de masses i la propaganda que ha creat la societat de consum en el s. XX. La pel·lícula, que té com protagonista a Eduard Bernays (nebot de Sigmund Freud) i les seves teories sobre la relació consum-democràcia, ens oferix una visió de la publicitat, la propaganda i els mitjans com una forma de controlar i manipular a les masses. 

Edward Bernays, a qui molts consideren el pare de les “relacions públiques” va ser qui va posar en pràctica la genialitat de vincular productes amb sentiments i emocions en la primera meitat del segle passat en Estats Units, demostrant-se molt més útil per a vendre que “atacar” a la lògica de la persona. 

El poder i l'èxit de les idees de Edward va ser tal que prompte es van convertir en la base del control de masses, sent usades per empreses però també per governs. Les seves idees van ser revolucionàries no solament per aconseguir que la gent comprés un producte en lloc d'un altre, en realitat el més sorprenent és que les persones poden arribar a comprar productes que no necessiten en absolut si se'ls fa creure que això satisfarà les seves emocions. No és necessari que ho faci, solament que la gent ho cregui. No ho necessites, però et sentiràs millor. 

Al final de la primera guerra mundial el món empresarial tenia una seriosa preocupació, la producció en cadena amenaçava amb fabricar tot el que la gent necessitava, creien que arribaria un punt on tot el món tindria de tot i deixarien de vendre. Va ser aquí quan va arribar el canvi i les idees del Sr. Bernays, les grans corporacions van acordar transformar la societat americana “d'una cultura de necessitats a una de desitjos”. Neix el consumisme i la “american life”. Neixen els anuncis amb famosos, els productes en pel·lícules o l'associar els cotxes a la masculinitat. “No ho necessites, però és una forma d'expressar-te, de definir la teva personalitat”.

[Font: Hautatzen]

Llegir més...

Desconnectar per a connectar

Llegir més...

Comprar, llençar, comprar (documental)

El documental Comprar, tirar, comprar analitza la possible programació dels objectes perquè tinguin un temps mig de vida. Es va estrenar en TV3 (al gener s'ha vist en TVE). Està dirigit per l'alemanya Cosima Dannoritzer.

És el resultat de tres anys d'investigació, fa ús d'imatges d'arxiu poc conegudes; aporta proves documentals i mostra les desastroses conseqüències mediambientals que es deriven d'aquesta pràctica. També presenta diversos exemples de l'esperit de resistència que està creixent entre els consumidors i recull l'anàlisi i l'opinió d'economistes, dissenyadors i intel·lectuals que proposen vies alternatives per a salvar economia i medi ambient. És la lluita del negoci contra la tecnologia, i l'ètica contra el capitalisme.

Fa un recorregut per la història d'una pràctica empresarial que consisteix en la reducció deliberata de la vida d'un producte per a incrementar el seu consum, l'obsolescència programada, perquè, com ja publicava en 1928 una influent revista de publicitat nord-americana, "un article que no es desgasta és una tragèdia per als negocis".

Font: Hautatzen

Llegir més...

WHAT WOULD YOU DO?. QUÈ FARIES TU?

Aquest és un preciós anunci realitzat per l'empresa DDB per a la loteria de Nova Zelanda NZ Lotto. Es titula Lucky Dog. El seu eslògan és: What would you do?.

questa és la pregunta que en aquestes dates pròximes al Nadal tot el món es fa en la nostra societat. Què faries si et toqués la loteria? Quina és la teva resposta?. En ella estan molts desitjos no complerts que la meravellosa publicitat s'encarrega d'alimentar en el nostre subconscient. Però... són aquests desitjos el que ens poden fer feliços?, estem convençuts d'això?.

Podeu llegir els següents articles: La felicitat no ve inclosa / Els diners donen la felicitat.

Font: Hautatzen

Llegir més...

Imatge per reflexionar ...

No me preocupa el grito de los violentos, de los corruptos, de los deshonestos, de los sin ética.
Lo que más preocupa es el silencio de los buenos.

(Martin Luther King)

Llegir més...

Els objectius de desenvolupament del mil·leni

Dels dies 20 al 22 de setembre es va celebrar a Nova York el Cim per a la Revisió del Compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).

Són vuit objectius subscrits en l'any 2000 per 189 caps d'estat i de Govern. És el compromís mundial més important mai signat en matèria de cooperació, i recull metes específiques per a reduir a la meitat el nombre de persones que viuen en la pobresa extrema, o no tenen accés a l'educació, la salut, l'aigua o la igualtat.

Enllaços:

Erradicar la pobreza 2.015

Los objetivos de desarrollo del Milenio (ODM)

Llegir més...

La publicitat al descobert

El documental espanyol "La publicidad al descubierto" té com objectiu mostrar al consumidor el funcionament de la publicitat, com aquesta li sedueix, instant ser crític cap a ella. Planteja en el seu desenvolupament donar resposta a quatre qüestions:

1. Què és la publicitat?: Breu ressenya històrica, relació amb la societat de consum, vincle amb el desenvolupament de les tecnologies, objectius de la comunicació persuasiva (breu distinció entre publicitat, propaganda i campanyes). Objectius de la publicitat.
2. Tipus de publicitat: publicitat ‘urbana’ (tanques, marquesines, autobusos...), spots televisius, tascons en ràdio, impresos en premsa, Internet, publicitat interactiva en televisió....
3. Processos persuasius: la visió parcial dels missatges publicitaris: la seducció en el missatge.
4. Discursos narratius: des del punt de vista de la imatge i del so i el text. Construcció narrativa de l'spot publicitari. Recursos formals i expressius: apel·lació a emocions, models socials, mites, la venda de la felicitat, etc.

Llegir més...

I tu, quant costes?

Des de Mèxic s'ofereix un provocatiu documental de Olallo Ros, comentarista de ràdio i ara director de cinema, on analitza el valor de la vida, i el valor dels diners. En una societat on tot s'ha convertit en una mercaderia I tu quant vals? qüestiona filosòficament a la gent dels carrers de la ciutat de Mèxic i Nova York (les metròpolis més importants dels seus respectius països) sobre la seva relació amb els diners, el veïnatge geogràfic o la influència cultural. L'autor assegura que els cercles de poder que controlen al món veuen al ser humà com un producte, el qual està dissenyat i programat (amb l'ajuda dels mitjans de comunicació) per a consumir altres productes. Les profundes reflexions de la pel·lícula conviden a l'espectador a qüestionar el sistema que regeix a la civilització occidental.

Llegir més...

L'ultimatum evolutiu

“La evolución del homo consumus al homo responsabilus no parece demasiado traumática. El nivel de vida del homo consumus está reservado a una minoría y es destructivo para todo el ecosistema terrícola. El del homo responsabilus es respetuoso con los recursos y con sus congéneres y, si se generaliza, todos los humanoides podrían disfrutar de él de manera equitativa.

Por una vez, una especie animal tiene la posibilidad de cambiar su destino: elegir entre ser responsabilus o consumus. Los líderes de sus manadas deberían poner las condiciones para hacer posible esta evolución masiva acabando así con el peligro de extinción”

Profesor Setemius en “El Ultimatum Evolutivo”

Llegir més...