Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FESTIVITATS RELIGIOSES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FESTIVITATS RELIGIOSES. Mostrar tots els missatges
Qui fou Sant Valentí?
Sobre Sant Valentí:
- Diu la llegenda que era un metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que això estava prohibit per l'emperador Claudi II, qui considerava incompatible la carrera de les armes amb la familiar. L'emperador, llavors, n'ordenà l'execució: fou colpejat amb pals i pedres i, finalment decapitat entre el 269 i el 273, fora de les muralles, a la vora de la via Flamínia.
Podeu accedir a més informació sobre la seva vida aquí.
Dimecres de cendra
El Dimecres de Cendra l'Església marca l'inici de la Quaresma, temps de preparació per la Pasqua, recordant-nos als cristians que som criatures, que aquesta vida és tan sols una preparació i que la nostra veritable destinació és arribar a Déu en la vida eterna.
El Dimecres de Cendra ens parla de dejuni, oració i almoina.
El cicle litúrgic
Una breu i simple explicació de com s'estructura el cicle litúrgic catòlic i els simbols que i significat que es dóna a cada celebració:
El Nadal al cristianisme ortodox
Els fidels ortodoxos de tots el món celebren cada 7 de gener el Nadal, una de les festes més importants del calendari religiós. Se celebra aquest dia atès que l'Església Ortodoxa segueix regint-se segons l'antic calendari Julià, establert en l'any 46 a. C. per Juli César i basat en el moviment del Sol per mesurar el temps. Aquest calendari té un retard de 13 dies respecte al gregorià.
Durant tot el dia 6 de gener els creients romanen sense menjar: és el punt final al dejuni de 40 dies que precedeix al Nadal. El 6 de gener, tant al matí com a la nit, es va a missa solemne. El dejuni acaba després del fosquejar amb l'aparició del primer estel en el cel, que simbolitza l'estel sobre Betlem en el moment del naixement de Jesús. Segons l'Evangeli, al veure-la els reis mags d'Orient van anar a adorar a Jesús i li van portar els seus regals.
Una de les principals relíquies de la fe cristiana, els regals dels mags, l'or, l'encens i la mirra, que romanen en el monestir de Sant Pau a la muntanya Athos a Grècia, aquest any per primera vegada han abandonat el país hel·lè i han arribat a Rússia per al Nadal.
Després d'acudir al servei de la nit -el més important de la jornada- els fidels realitzen un sopar festiu. La taula de Nadal ha de ser molt abundant. El plat central és el 'sochivo', una barreja de grans de blat, rosella ("amapola"), nous i mel.
A causa de la campanya ateísta en la URSS, en els temps soviètics el Nadal i altres festejos religiosos se celebraven de manera clandestina. La majoria dels costums nadalencs es van traslladar a la Nit de cap d'any, que es va convertir en el festeig més celebrat de tot l'any. El Nadal no va tornar a declarar-se com a dia festiu a nivell nacional fins a l'any 1991.
No obstant això, a dia d'avui l'aspecte religiós de la festa segueix sent ignorat per una gran part de la població. Els ortodoxos aprofiten la jornada per participar en actes de carrer, com a concerts a l'aire lliure, jocs esportius o simulacions de tradicions antigues com, per exemple, els 'koliadkis': felicitacions còmiques que la gent canta vestida amb vestits de carnestoltes.
[Font: Religión Digital]
Diwali, el festival dels llums a l'ïndia
Diwali és el festival més important de l'any a Índia, amb el qual se celebra el triomf del bé sobre el mal.
Podeu accedir a un catàleg fotogràfic sobre aquesta festivitat clicant damunt la segünet imatge:
Santa Cecilia, patrona de la música
Avui 22 de novembre és el dia de Santa Cecilia, verge i màrtir, i patrona de la música.
Si voleu més informació sobre ella i la seva festivitat, clicau damunt la següent imatge:
Els altres creients: reportatge de Comando Actualidad
Espanya és un país aconfessional, encara que el catolicisme és la religió majoritària. No obstant això, al nostre país conviuen altres religions minoritàries, però amb milions de seguidors al món. Per a molts dels seus fidels la religió és una forma de vida que entra de ple en tots els àmbits. Com condicionen els diferents cultes en el seu dia a dia als jueus, musulmans, hindús, budistes o mormons espanyols?
A continuació podeu visualitzar un reportatge del "Comando actualidad" de RTVE que tracta la qüestió:
A continuació podeu visualitzar un reportatge del "Comando actualidad" de RTVE que tracta la qüestió:
Aproximació a algunes religions.
Des del bloc Hautatzen se'ns ofereix la possibilitat d'accedir a un conjunt de 20 presentacions (estil power point) en les quals podem endinar-nos en el coneixement de les principals religions que estudiam al llarg de l'ESO.
Per accedir clicau damunt la següent imatge:
La Mare de Déu del Pilar
El passat dia 12 d'octubre es commemorà la festivitat de La Mare de Déu del Pilar (a Saragossa). cercant per la xarxa he trobat aquest interessant article sobre la figura de la Mare de Déu que es troba a la Basílica del Pilar.
[Article reproduït de: religionasidoniajerez.com]
De acuerdo con una antiquísima tradición, venerada y viva a lo largo de los siglos, la Virgen María cuando todavía moraba en este mundo, es decir, antes de subir en cuerpo y alma a los cielos, vino a Zaragoza para confortar y alentar al Apóstol Santiago que, a la sazón, se encontraba a las orillas del río Ebro, predicando en Evangelio. Este hecho, desde fecha inmemorial, se sitúa en al noche del 2 de enero del año 40 de la era cristiana. Esta tradición queda artística y maravillosamente expresada en el conjunto que compone la Santa Capilla.
[Article reproduït de: religionasidoniajerez.com]
De acuerdo con una antiquísima tradición, venerada y viva a lo largo de los siglos, la Virgen María cuando todavía moraba en este mundo, es decir, antes de subir en cuerpo y alma a los cielos, vino a Zaragoza para confortar y alentar al Apóstol Santiago que, a la sazón, se encontraba a las orillas del río Ebro, predicando en Evangelio. Este hecho, desde fecha inmemorial, se sitúa en al noche del 2 de enero del año 40 de la era cristiana. Esta tradición queda artística y maravillosamente expresada en el conjunto que compone la Santa Capilla.Nada queda de la apariencia de la posible efigie de la Virgen, que acaso resultase destruida en el incendio de 1434-1435, que dejó en cenizas (según queda documentado) el retablo que había en la Capilla.
La imagen que se conserva de la Virgen del Pilar es una efigie de madera, monoxila, en bulto redondo, de 36 cm. de altura, labrada según los cánones de la mejor escultura gótica europea de la primera mitad del siglo XV, por Juan de la Huerta (según estudios de María del Carmen Lacarra). Representa a María como Reina y Madre, coronada, con regio vestido gótico de gran recato, abotonado desde la cintura y con cuello alzado y también abotonado; es una larga vestidura ceñida por un cinturón con hebilla, abrochado a la altura de su lugar natural; por debajo del vestido asoma discretamente el final puntiagudo del calzado de sus pies, el derecho más visible que el izquierdo, algo retraído; una gran pieza de paño, que sirve a la vez de capa y tocado, sobre la cual ciñe la sencilla corona, la envuelve casi por completo y deja ver parte del peinado suavemente ondulado de su cabello; la mano derecha sostiene un amplio pliegue de este ropaje que, extendido desde el costado izquierdo de la Virgen, cubre todo su abdomen en un primer plegamiento, y la parte alta de su pierna derecha y casi toda la izquierda, en otro interior.
El Niño, a quien la Madre mira desde atrás, reposa sentado sobre la mano izquierda, en cuenco, y la cadera materna, sostenido por el brazo de María; aparece desnudo y despreocupado, en posición casi frontal, algo girado a su derecha, y con las piernas, cruzadas, el talón izquierdo sobre la pierna derecha; sujetar por debajo de las alas abiertas cuerpo de un avecilla, acaso paloma simbólica de la divinidad o del alma humana, cuya cabeza apunta al cinturón de la Virgen; el Niño extiende el brazo derecho que cruza el pecho de su Madre, para asir al borde del manto. Las partes visibles del cuerpo de María (rostro, cabello y manos) y del Niño tuvieron pigmentos de entonación naturalista. La imagen fue restaurada, por iniciativa del Cabildo Metropolitano, en septiembre de 1990, por el Instituto del Patrimonio Histórico Español.
Shaná Tová Umetuká 5772
La nit del 28 al 29 de setembre, quan sortí la primera estrella començà un nou any jueu: el 5772.
Rosh Hashaná, literalment significa “cap de l'any” i se celebra en el mes hebreu de Tishrei (per setembre-octubre del calendari gregorià). Es considera que en aquest mes Déu va crear el món i en aquest dia especial, va crear al primer home: Adam.
La celebració començaal vespre amb el so del shofar, una banya de carner que crida a la meditació, el autoexamen i el penediment. És el primer dels deu dies d'oració, penitència i compassió que acaben en el Yom Kippur (Dia del Perdó) que aquest any se celebra el dissabte 8 d'octubre.
La tradició mana que la vespra de Rosh Hashaná (la nit del 28 al 29 de setembre) les dones encenguin les veles i recitin les benediccions corresponents. Durant el sopar principal de benvinguda del nou any es mengen aliments que simbolitzen dolçor, benediccions i abundància. És normal veure en la taula pomes, mel, cap de peix, cap de carner, porro, bledes, magranes i pastanagues. Entre els desitjos i felicitacions es diu Shaná Tová Umetuká (Feliç i dolç any) i Jatimá Tová (Bona inscripció), a propòsit de la inscripció en el Llibre de la Vida.
Font: Blog del Profesorado de religión católica de Asidonia-Jerez
Èxode 2.0
Des del bloc d'aula de reli ens deixen aquest interessant vídeo. Seguint el deixant del simpàtic vídeo La Navidad 2.0, ens arriba ara Èxode 2.0: l'alliberament del poble d'Israel d'Egipte liderada per Moisés. Si Moisés hagués emprat Facebook, Amazon, GMail… la Pasqua podia haver-se desenvolupat d'una manera semblant a aquesta:
La festivitat de la Immaculada Concepció (8 de desembre)
La Inmaculada Concepción de Maria és el dogma de fe al catolicisme que declara que per una gràcia singular de Déu, María va ser preservada de tot pecat, des de la seva concepció. El dogma va ser proclamat pel papa Píus IXè el 8 de desembre de 1854, en la seva butlla Ineffabilis Deus.
"...declarem, proclamem i definim que la doctrina que sosté que la beatísima Mare de Déu va ser preservada immune de tota taca de la culpa original en el primer instant de la seva concepció per singular gràcia i privilegi de Déu omnipotent, en atenció als mèrits de Crist Jesús Salvador del gènere humà, està revelada per Déu i ha de ser per tant ferma i constantment creguda per tots els fidels..." (Píus IXè, Butlla Ineffabilis Deus, 8 de desembre de 1854)Per a més informació, clicau damunt la imatge:
L'advent. Com i quan comença a viurer-se?
[Article reproduït de: primeroscristianos.com]
Con el tiempo de Adviento, la Iglesia romana da comienzo al nuevo año litúrgico. El tiempo de Adviento gravita en torno a la celebración del misterio de la Natividad de Jesucristo.
El origen y significado del Adviento es un tanto oscuro; en cualquier caso, el término adventus era ya conocido en la literatura cristiana de los primeros siglos de la vida de la Iglesia, y probablemente se acuñó a partir de su uso en la lengua latina clásica.
La traducción latina Vulgata de la Sagrada Escritura (durante el siglo IV) designó con el término adventus la venida del Hijo de Dios al mundo, en su doble dimensión de advenimiento en la carne –encarnación- y advenimiento glorioso –parusía-.
La tensión entre uno y otro significado se encuentra a lo largo de toda la historia del tiempo litúrgico del Adviento, si bien el sentido de “venida” cambió a “momento de preparación para la venida”.
Quizá la misma amplitud de las realidades contenidas en el término dificultaba la organización de un tiempo determinado en el que apareciera la riqueza de su mensaje. De hecho, el ciclo de adviento fue uno de los últimos elementos que entraron a formar parte del conjunto del año litúrgico (siglo V).
Parece ser que desde fines del siglo IV y durante el siglo V, cuando las fiestas de Navidad y Epifanía iban cobrando una importancia cada vez mayor, en las iglesias de Hispania y de las Galias particularmente, se empezaba a sentir el deseo de consagrar unos días a la preparación de esas celebraciones.
Yom Kipur: festivitat jueva.
El passat divendres, passada la posta del sol, començava a celebrar-se una de les festivitats més importants del judaisme: el Yom Kipur, o "Dia del Perdó". Aquesta festa posa fi als deu dies de reflexió que van començar amb el Rosh Hashaná (l'any nou del calendari jueu, que va començar el 8 de setembre.
Si vols saber més sobre aquesta festivitat pots visualitzar el següent recurs:
Història de la solemnitat del Corpus Christi
Article reproduít del blog Profesorado de religión católica de Asidonia-Jerez
Historia de la Solemnidad del Corpus Christi
A fines del siglo XIII surgió en Lieja, Bélgica, un Movimiento Eucarístico cuyo centro fue la Abadía de Cornillón fundada en 1124 por el Obispo Albero de Lieja. Este movimiento dio origen a varias costumbres eucarísticas, como por ejemplo la Exposición y Bendición con el Santísimo Sacramento, el uso de las campanillas durante la elevación en la Misa y la fiesta del Corpus Christi.
Santa Juliana de Mont Cornillón, por aquellos años priora de la Abadía, fue la enviada de Dios para propiciar esta Fiesta. La santa nace en Retines cerca de Liège, Bélgica en 1193. Quedó huérfana muy pequeña y fue educada por las monjas Agustinas en Mont Cornillon. Cuando creció, hizo su profesión religiosa y más tarde fue superiora de su comunidad. Murió el 5 de abril de 1258, en la casa de las monjas Cistercienses en Fosses y fue enterrada en Villiers.
Desde joven, Santa Juliana tuvo una gran veneración al Santísimo Sacramento. Y siempre anhelaba que se tuviera una fiesta especial en su honor. Este deseo se dice haber intensificado por una visión que tuvo de la Iglesia bajo la apariencia de luna llena con una mancha negra, que significaba la ausencia de esta solemnidad.
13 de maig: Nostra Senyora de Fàtima
Vos adjunt un vídeo infantil que es va realitzar per explicar als més petits en què consistí el misteri de les aparicions a tres pastorets portuguesos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
